De moment, fins ara, avui, no he fet res d'especial. Estic nerviosa i no em trobo gaire bé.
Començo aquest post sabent que hi ha coses que no puc dir. No, no les puc dir. Però m'agradaria dir-les, desfogar-me i ja està. Però sé que si les dic i, més si les dic clarament, algú m'enviarà un correu i no tinc ganes de rebre'l, no tinc ganes de rebre un correu així. Per això, m'ho guardo. El problema és que d'aquelles coses que si no expliques et persegueixen... I... Em sento encallada i emprenyada. I... potser que parlo d'una altra cosa (bé, o no, potser no parli d'una altra cosa).
No sé per quin motiu al meu pis quasi no engego la televisió. Però a casa els pares és diferent. Ahir, canviant de canal em vaig trobar amb un concurs d'una tele local, bé, d'una tele rara més aviat :p. La "Fresita" presentant-lo. De tots els concursos de televisió, aquest se'n duia la palma per patètic. La noia aquesta (de rosà òbviament) demanant, suplicant, una trucada amb la resposta. No sé quantes vegades van arribar a posar un cronòmetre i... Patètic, de debò. En aquests moment, lamento no tenir el do de la descripció per descriure-ho. Amb mare dèiem: que facin trucar algú del programa, sinó tenen trucades! Finalment, algú va trucar per donar una resposta que feia estona que era excessivament evident. Després, una altra part del concurs. Unes olles, unes olles amb premis i bla bla... La cosa va acabar amb una sola olla on se suposava que hi havia un premi de 1500 euros i una Playstation 3. No vaig poder resistir la temptació i vaig trucar. Cal que expliqui la resposta? No, oi? Línies ocupades, truqui més tard... Però l'import de la trucada ja te l'han comprovat. Ostres! Era evident! Com no ho havia pensat abans! Com més estona estan sense trucades en "teoria" més gent truca i més guanyen. El concurs era una estafa i el que feia la "Fresita" aquesta molt pitjor que la prostitució! patètic! I jo burra per no adonar-me'n abans. Però, no, no passa res. Ara, no em fustigaré per això ni res. Sigui com sigui, era evident. Era evident com la història de l'agulla del rellotge d'ahir. No sé com és que no m'adono d'aquestes coses!
Però ja dic, no em preocupa gaire això. Suposo que hi ha persones que s'adonen d'aquestes coses immediatament i n'hi ha que ens costa. Cadascú arriba on arriba. Però hi ha un tema, un tema... Un tema en el que diria que l'encerto la majoria de vegades, però és clar, no vull tenir prejudicis, me n'acabo oblidant i m'acabo enganxant els dits. Crec una cosa, de fet, n'estic convençuda, però... a estones em dic: no en tens proves, no en pots estar segura. Però en segueixo estan i no entenc com d'altres persones no se n'adonen. Suposo que passa el mateix, suposo que hi ha moltes persones que no entendrien com puc arribar a ser d'idiota en temes com el concurs o les agulles del rellotge. Suposo que aquestes mateixes persones, no entendrien com puc estar tan convençuda d'una cosa de la que no en tinc proves. I el fet, és que fa molt de temps que això ho penso, moltíssim, més del que es podria esperar i m'emprenya molt perquè esitc lligada de mans i peus i no hi puc fer res. Ni tan sols dir: em sembla que... No ho puc dir perquè no tinc motius per pensar-ho. Però que no tingui motius no vol dir que no tingui raó. Avui, però, he pensat en una persona: "no se n'adona" i això m'ha fet pensar en això altre. I al final, potser, només tinc raó a mitges: No se n'adona. Però, per la resta, m'estranyaria molt no tenir raó. Encara que no tinc proves i encara que molts pensarien no sé què si els ho expliqués.
Si tinc raó, hi ha alguna cosa que falla i que falla molt. No ho entenc. No ho entenc. Quin és el teu lloc? El temps acaba posant a les persones al seu lloc? Però quan succeeix això? No entenc res. Per això, m'emprenyo. Suposo que darrera una persona emprenyada hi ha una persona trista, però potser, també, hi ha una persona que no entén res, no ho sé.