Decisió...

Acabo de prendre una decisió. Si, així de cop. Estava llegint i m'ha vingut un flaix i com més hi penso, més convençuda n'estic. La decisió és aquesta:
Suc de llimona 3.0.
Un nou inici, perquè sí, perquè en tinc ganes i per d'altres raons difícils d'explicar.

De nou com a amics...

I a veure com va. És cert, tot va anar massa ràpid, però no tinc clar si es pot fer marxa enrere així, però potser sí que es pot. No sé, diuen que rectificar és de savis i jo no he cregut mai en les normes pel que fa a les relacions. Potser no és tan mala idea... Al cap i a la fi, les meves pors tenen alguna cosa a veure a haver anat massa ràpid. No sé, ja veurem, com a mínim ho provarem. No vull penedir-me de no haver-ho intentat.

Ruptures...

Dubtes, angoixa, ves-te'n,...
Vull estar amb ell, ho tinc molt clar, però a ell li han començat a sorgir dubtes arrel d'aquest matí. I tot per les meves refotudes pors! Demà, ens veiem no sé què passarà. No crec en la marxa enrere i tinc molt clar que no vull el premi de consolació de l'amistat.
No vull viure una altra ruptura! ja sé, fa que estem junts encara menys que amb l'anterior i se suposa que no hauria de ser dolorosa. Però és que... coi, ell m'agrada, m'agrada molt. Tinc dret a ser feliç. No sé, havia d'expressar les meves pors per si realment estic preparada per una relació, havia d'expressar-les per fer-les fora ben lluny. El problema no és ell, seria amb qualsevol altre. I ara, em trobo davant meu amb 24 hores d'incertesa! No és just! M'agradaria saber què fer-hi per resoldre-ho, però no sé què fer-hi.
No és just. Vull estar amb ell. Tinc dret a ser feliç.