Algú...

No vull a cap sòmines. Vull, sobretot, a algú amb el que em senti còmoda parlant de tot. Algú que, també, sigui capaç d'explicar-m'ho tot. Algú que no li importi si sóc tímida o en deixo de ser. Algú amb el que pugui fer l'amor durant... Algú que m'acariciï, m'abraci, jugui amb mi... Algú amb qui ballar un bolero imaginat i cantar "Boig per tu", "Per què he plorat? (o com es digui)" o aquella altra que tampoc en sé nom que diu: "Te haces viejo de repente..." o jo que sé la que sigui... Algú amb qui sortir a passejar i prendre el sol, passar les nits d'hivern sota una manta veient una pel·li dolenta, posar el despertador a les 4 de la matinada per veure un eclipsi... Anar al cinema i després discutir si aquella pel·li es tan bona com aquella altra. Criticar el sr Ruiz Zafón sense haver-ne llegit res (almenys jo, ell pot fer el que vulgui, en això li dono via lliure) o el Pérez Reverte havent-ho intentat. Algú amb qui volar i somiar. Riure i plorar si s'escau. Algú que sigui intel·ligent i bona persona, tot i que si és intel·ligent de debò segur que és bona persona. Algú que es discuteixi amb mi de broma i em mira amb una d'aquelles mirades que ho diu tot. Algú que cada vegada que em faci un petó senti que em fonc o que el terra tremola. Algú, sobretot, que em vulgui estimar!
(Estic bé, però necessitava escriure això. No sé si estic preparada encara per segons què, però no vull esperar a estar-ho)