Em plantejo una pregunta. És curiós, de vegades, fem les coses i si ens preguntéssim diríem que les fem per ves a saber què, però si ens ho pensem bé, veiem que no és per allò. O potser no del tot, depèn. I el cas és que hi ha una cosa que ens motiva a fer allò i és prou forta perquè ho fem, però no hi pensem, perquè no ens agrada. Les raons per les que no ens agrada poden ser 1000, no ens hi fiquem.
El cas és que, ara mateix, sóc conscient d'una de les raons per les que escric aquest post. I si m'ho hagués plantejat abans fa molt temps que ho sabria, però, és clar, no hi pensava simplement. I ara que m'he adonat d'un dels motius (n'hi ha més d'un, però ara tinc en compte aquest i no cap altre) no sé què fer. Hauria de deixar de publicar-lo? Clar, si no hi pensava és perquè pensava que hauria de deixar publicar posts (o almenys tants), però res me n'he adonat i continuo resistint-me a deixar de publicar. Potser perquè, ben mirat, no és tan terrible que una de les raons per publicar posts sigui aquesta, oi? O sí, perquè en aquest joc, el meu ego, el meu orgull mana. O potser, n'hi ha prou sabent que l'ego té la batuta als dits. De vegades, potser sabent el perquè és suficient i això no té perquè provocar deixar de fer alguna cosa.
Però, no ho sé, perquè, llavors, penso en la meva vida i penso en totes aquelles coses que no acaben d'arribar i no puc deixar de preguntar-me si, tot plegat, no té a veure amb publicar aquest post (no aquest en concret, eh?) i que, per tant, hauria de deixar de publicar posts. No ho sé.
Nota: No necessàriament parlo de posts o sí, ves a saber. Això m'ho guardo per mi.
El cas és que, ara mateix, sóc conscient d'una de les raons per les que escric aquest post. I si m'ho hagués plantejat abans fa molt temps que ho sabria, però, és clar, no hi pensava simplement. I ara que m'he adonat d'un dels motius (n'hi ha més d'un, però ara tinc en compte aquest i no cap altre) no sé què fer. Hauria de deixar de publicar-lo? Clar, si no hi pensava és perquè pensava que hauria de deixar publicar posts (o almenys tants), però res me n'he adonat i continuo resistint-me a deixar de publicar. Potser perquè, ben mirat, no és tan terrible que una de les raons per publicar posts sigui aquesta, oi? O sí, perquè en aquest joc, el meu ego, el meu orgull mana. O potser, n'hi ha prou sabent que l'ego té la batuta als dits. De vegades, potser sabent el perquè és suficient i això no té perquè provocar deixar de fer alguna cosa.
Però, no ho sé, perquè, llavors, penso en la meva vida i penso en totes aquelles coses que no acaben d'arribar i no puc deixar de preguntar-me si, tot plegat, no té a veure amb publicar aquest post (no aquest en concret, eh?) i que, per tant, hauria de deixar de publicar posts. No ho sé.
Nota: No necessàriament parlo de posts o sí, ves a saber. Això m'ho guardo per mi.



5 comentaris:
L'ego és molt enganyós... i acostuma a voler-se fer amb el poder dels nostres pensaments i decisions, amb les forces que ens impulsen a fer el que fem, en aquelles que no parem a pensar i que estan amagades darrera les confessables. Saber el perquè no crec que sigui suficient si veus que aquest no et condueix cap a res bo, perquè no faràs res per canviar el que potser hauries de canviar. I parlo per parlar... perquè no tinc ni idea de què parles tu. Però les teves paraules m'han fet pensar en mi i el meu comentari és una reflexió personal.
Una abraçada!
iruNa En general, et diria que tens raó. Però, saps què penso, també? Que hi ha moments en que el més intel·ligent que pots fer és triar les batalles en les vols jugar. Aquesta és una batalla en la que, ara, he de participar? No ho sé, potser sí o potser no, perquè el cert és que ja tinc més d'una batalla entre mans. La principal d'ara mateix, diria que és "fer endreça", no sols endreça física sinó, també, emocional i mental. Per fer endreça has de saber on cal posar cada cosa i entendre el perquè, en aquest cas, pot ser el que importi.
Vull dir que no sé, he dit allò de les coses que no arriben... Però no arriben per això en concret? Una relació directa segur que no hi és. Però, potser si que no arriben per això. Sigui com sigui, de moment, faig endreça i ja veurem què faig en aquest tema.
Pel què fa als concerts i als artistes.... crec que els cantants i artistes tots tenen el ego una mica pujat, xò és que també els ho és una mica necessari, va com lligat a la condició d'artista... i no sé com explicar-ho perquè tampoc m'agraden els que el tenen molt gran -l'ego, esclar.
Hi ha artistes que t'és igual que tinguin l'ego més o menys pujat. N'hi ha que et treuen les ganes d'anar-hi.
Però els genials, genials, son els que dius, aquells que t'apassiona la música i a més son persones fantàstiques. Aquests, buf...
De les amigues que han canviat, que ja no saps què t'unia...buf, en connec unes quantes!!!! i també m'he preguntat moltes vegades què ha passat... si sóc jo que canvio, si és elles, si és la vida que ens porta a camins diferents.... M'ha agradat això de que és xq ara estàs més bé amb tu mateixa 8tb m'ho aplicaré)
A mi em sap greu tallar amistats perquè anem canviant. Intento mantenir les relacions. fent coses diferents, però mantenir el contacte. Les persones que en un moment han estat importants, sempre mereixen que les mantinguis al record. Tinc una amiga que som molt diferents. Hem de vigilar molt de què parlem (sobretot en política i aquestes coses...) x``o tot i que de vegades em tregui de polleguera me la continuo estimant i necessito saber que ens tindrem encara que sigui lluny (no sé despendre'm.... no vull despendre'm)
pd. me n'alegro que el post t'hagi dut a altres coses....
Escriure va bé i tu fa temps que escrius bastant i es nota que et va bé, ets tu explicant-te i això ho valorem els qui et llegim :)
Rits Aquest comentari, em sembla que és pel posts de després! Ja dic jo que he de disminuir el nombre de posts! :p Sí, tens raó, en part, va amb la condició d'artista. l'efe en va fer un post no fa gaire. I segurament, aquests no tenien l'ego inflat, en part, perquè només tenen un disc de moment. Tot i així, hi ha musics (i de d'altres rams, és clar)que ja es creuen que són ves a saber què havent fet poca cosa.
D'això de les amistats, és que en el cas d'aquesta noia, no sé, no és només diferents gustos o opinions, són més coses. Però, bé, tampoc tallo la relació, en part, ho confesso, per egoisme. I bé, veure'ns una estona i que m'informi de quatre coses de quatre persones que no veus mai, també, m'agrada.
Cesc Sí que em va bé escriure, però jo diria que, justament, no es nota, perquè les meves neures continuen sent les mateixes de fa dos anys i mig i en segons quines coses, estic pitjor (bé, en moltes coses per què m'he d'enganyar?). No sé, fa molt de temps que em qüestiono què carai faig mantenint el bloc.
Publica un comentari